La prohibició [de les drogues] causa que hi hagi 5.000 punts de venda. Sense aquella, n’hi hauria 500, i amb personal responsable i prospectes! Si et passes, serà ja per un acte voluntari. I bé? Què succeeix avui? Que la venda de droga a menors a les escoles es deu justament a la prohibició!
El vi no està prohibit, i això no condueix a que algú vengui ampolletes de Viña Ardanza per les escoles i instituts, oi que no?
No es tracta de “legalitzar” l’art, la fornicació, els viatges, les drogues. Es tracta de despenalitzar-les i fer-ne d’elles un bon ús ben informat.
[La clau és la informació] La prohibició causa que la dosi sigui misteriosa: mai saps del cert quina quantitat de substància està prenent, ni quines conseqüències et poden comportat (...).
El mal avui és que la prohibició s’ha derogat “de facto”, i accedeixes a totes les drogues (coca, heroïna, hachís, ketamina, èxtasi, xocolata ...), però sense garanties ni informació. Només hi ha un negoci insalubre.
(...) És com el vi: millor donar-los poc a poc, des de petits, ensenyar-los, que aprenguin ... Hi ha un aprenentatge de les drogues.
Víctor-M. Amela, entrevista a Antonio Escohotado, “Sólo en Occidente creemos en la libertad”, La Vanguardia 18-04-2004.
