L’enfrontament es produeix entre una societat i un Estat, en teoria laics ... enfront a una organització de la societat en comunitats provinents de les ex colònies franceses a l’Àfrica. No és només un problema d’immigració sinó de poder polític post-colonialista fracturat. Es tracte d’un procés invers i incomprès d’autoneteja ètnica dels barris.
Els que pertanyen a les comunitats musulmanes ... reben des del bressol, el missatge de la separació, la no mescla amb infidels, impurs i inferiors.
La situació ha estat causada no només per l’Estat i la societat francesa sinó que a més és inherent a la concepció política de l’Islam. Per això les tensions es van produint a mesura que el comunitarisme creix, és qüestió de temps, no del model oficial de convivència (republicà o multicultural). Així succeeix al Líban, Israel-Palestina i els Balcans...
El Comunitarisme (no a Irlanda o a Euskadi) és fill de sistemes antropològics familiars endogàmics (es casen entre ells) masclistes-autoritaris (patriarcalistes) i desiguals (les dones són inferiors).
El Comunitarisme musulmà triomfa allà on hi ha un sistema antropològic de valors afins i previs: endogàmia, jerarquia (desigualtat), patriarcalisme i puresa (no mescla). La pobresa, l’atur, la discriminació i l’opressió és una conseqüència no una causa.
Mario Gaviria, Comunitarismo piróman en Perpigñán, La Vanguardia 22-01-2006.
Què es vol dir quan ... s’advoca per a la integració dels immigrants? ... podem parlar de l’existència d’almenys tres models normatius i institucionalment bàsics ... en el mode de tractar la qüestió de la immigració en les democràcies liberals: l’assimilacionista, el d’hegemonisme cultural i el de pluralisme cultural (subdividit en els models multicultural i intercultural). Tots ells defensen una noció ‘d’integració’ i de ‘ciutadania’ democràtica. Però es tracte de tres maneres diferents d’entendre aquest parell de conceptes.
[En] el model assimilacionista ...l’ideal és la homogeneïtat cultural ... ‘integració’ significa que ... les poblacions immigrants ... adoptin [les identificacions culturals] de la societat que a mitjà termini els procura una nova ciutadania. Això pot comportar cert temps, dues o tres generacions (Austràlia abans, França ...).
El model d’hegemonisme cultural manté una separació més o menys clara entre una perspectiva d’homogeneïtzació en l’esfera pública i ... una perspectiva multicultural en l’esfera privada. La primera regula la ciutadania d’un mode similar al model anterior ... En l’esfera privada ... es respecte, o més aviat, es ‘tolera’, l’existència d’una multiplicitat de llegües, costums, indumentàries, commemoracions culturals ...Integrar-se significa aquí fer-ho en una esfera pública inqüestionada, mentre l’esfera privada oferix tota la gam multicolor associada al multiculturalisme civil (EEUU, .Austràlia ara, Holanda, Itàlia ...)
Finalment, el model de pluralisme cultural manté la conveniència ... que la multiculturalitat també es reflecteixi en l’esfera pública, regulant drets específics per a grups culturals concrets ...
... ‘integració’ significa coses diferents –a vegades contradictòries- segons les coordenades ètiques i polítiques de qui les propugna. La qüestió bàsica està en dirimir quins límits s’estableixen per a la regulació de quins drets, deures i pràctiques polítiques i socials per part dels grups culturals. Les respostes que es donin a aquest complexa qüestió dependran ... de quin sigui el model cultural en el qual ens situem, així com de les característiques de la societat d’acollida (mono-religiosa o pluri-religiosa, uninacional o plurinacional, monolingüe o plurilingüe, unitària o federal, etz).
... descartat el model assimilacionista, es constata que no hi ha un única posició que pugui considerar-se com ‘la resposta correcta’ en termes ètics i liberal-democràtics. Entre altres motius, perquè tampoc hi ha actualment una única teoria sobre el pluralisme moral i cultural i sobre la democràcia liberal.
