La guerra va canviar la seva vocació. Va deixar la filosofia per la política internacional, però va quedar marcat pels seus professors, la generació de postguerra: Maurice Merleau-Ponty, Raymond Aron i Jean Paul Sartre. "Soc sartreà", reconeix, "sempre he assumit el compromís". (...)
El 1946 ja formava part del comitè que redactava la Declaració Universal dels Drets Humans, n grup de 18 persones, presidit per Eleanor Roosvelt.
Hessel recorda que hi havia dos bàndols clars. "Teníem que trobar un text que fos acceptable per a tot el món. Els nord-americans i els europeus insistien en els drets civils i polítics. I les llibertats fonamentals: d'associació, d'expressió, de religió. Els de la banda comunista insistien sobre els drets socials: a l'educació, a la seguretat social, a l'habitatge, a la salut... Això és realment el que va fer interessant i satisfactori el treball, perquè el 10 de desembre de 1949, en el Palais de Cahilot, a París, ningú va votar en contre del text final, ni tan sols Aràbia Saudí".
J.M. Martí Font , Las siete vidas de Hessel, El País 14-03-2010.
Drets humans, Tribunal Europeu i ETA
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Espanya per “incitar a creure en la culpabilitat” de José Ignacio Lizaso –detingut en una operació contra ETA el 1994-. Espanya l’indemnitzarà amb 18.400 euros després que el governador civil de Gipuzkoa li atribuís un delicte.
Agències, Europa condemna Espanya per violar la presumpció d’innocència, La Vanguàrdia 29-06-2011.
EUA i la Xina
Quan els dirigents xinesos parlen de drets humans (...) el significat no és el mateix que el que li dóna la Casa Blanca : per a la Xina, un país en desenvolupament, el dret humà bàsic és menjar i dormir sota un sostre. (...) Obama va ser subtil, i va exigir el respecte de els drets humans sense ofendre al seu convidat [el president Hu Jintao] (...). "He reafirmat el compromís fonamental d'Amèrica amb els drets universals per a totes les persones. Això inclou els drets humans bàsics com la llibertat d'expressió, de premsa, d'assemblea, d'associació i manifestació, i de religió, drets reconeguts per la Constitució xinesa ", va dir Obama. A la Casa Blanca , Hu, (...) reconèixer el caràcter universal dels drets humans. Per alguns el debat és si, després Guantánamo i les guerres de L'Iraq i l'Afganistan, EUA té l'autoritat moral per reprendre a la Xina per violar els drets humans, o si les crítiques responen als interessos de EUA, que necessita a la Xina per sostenir la seva economia. (...) Fred Hiatt, cap d'Opinió de 'The Washington Post', (...) lamentava a la seva columna que la roda de premsa d'Obama expressés l'esperança de que la Xina avancés en el respecte dels drets humans "en un termini de 30 anys ". EUA i altres democràcies, segons la seva opinió, haurien pressionar la Xina encara que això obligués a sacrificis i es s'arrisqués a fracassar. "L'alternativa, donar per fet que en 30 anys les coses estaran millor, absol amb comoditat a Estats Units de fer res (...).
Marc Bassets, Hu Jintao culmina un viaje que estabiliza la relación con EE.UU., La Vanguardia 22-01-2011.
