L’analista és com un jutge, el propagandista com un advocat. Jutge i advocat tenen uns principis ètics diferents perquè exerceixen en un procés funcions diferents: un aplica la llei i l’altre defensa el client. La llei que ha d’aplicar l’analista no és la jurídica, sinó la de la raó, la de l’argumentació racional. Ha d’aparcar els seus sentiments i servir-se només dels valors que conformen l’ètica de la seva funció: la precisió, el rigor, la coherència, el coneixement del problema(...) pot equivocar-se (...) però mai ha de fer trampes: no ha d’escriure amb prejudicis, ni ocultar uns fets o exagerar-ne altres per així arribar al fi que prèviament pretén, ni argumentar mitjançant fal·làcies o escriure sense informació suficient.
Francesc de Carreras, Ni prejuicio ni orgullo, La Vanguardia 15-01-2009.
