El dinamisme de la mundialització ha beneficiat a molts, però també ha augmentat la desigualtat(...) una atmosfera igualitària no augmenta la innovació i la sensació de desenvolupament dinàmic. Les persones creatives solen abandonar les societats en les quals hi ha un immensa pressió per a no ser diferent. La desigualtat no només és compatible amb la llibertat, sinó que sovint és conseqüència d’ella i l’estimula.
Llavors, hem d’escollir entre llibertat i igualtat? Les coses no són tan simples. La desigualtat és incompatible amb la llibertat si limita les possibilitats de participació de les persones en la comunitat política, en el mercat i en la societat civil. En l’extrem més baix de l’escala social, es planteja l’antiga i enutjosa qüestió de la igualtat d’oportunitats(...) la ciutadania (...) requereix drets bàsics i la capacitat per fer-los complir. També requereix una situació econòmica bàsica, inclosa una garantia d’ingressos(...)
Una qüestió difícil és la d’on exactament traçar la línea que determina la situació bàsica a la qual tots els ciutadans hi tenen dret.
En l’extrem superior de l’escala econòmica i social, es planteja una qüestió diferent. Moltes persones s’oposen a que els directius empresarials rebin (...) milions de dòlars de les seves empreses. De fet, és legítim preguntar-se si el comportament dels capitalistes actuals fomenta l’acceptació general del capitalisme, però la riquesa individual només resulta ser un problema si es pot utilitzar –i quan sigui així- per limitar les possibilitats de participar dels altres. Quan la riquesa es torna un poder il·limitat, cal fer alguna cosa per limitar-la(...)
No obstant, si bé una societat lliure reconeix límits a la desigualtat, també accepta l’existència de desigualtat, doncs infon esperances a molts al mostrar el que es pot assolir amb capacitat i sort (...) Així doncs, no és dolenta en sí, si bé s’han de limitar els seus excessos en nom de la ciutadania per a tothom.
L’exclusió social i el poder personalitzat mitjançant la riquesa són sempre inacceptables, però, si volem llibertat, les desigualtats econòmiques i socials són un preu legítim i necessari que hem de pagar.
Ralf Dahrendorf, Desigualdad y descontento, La Vanguardia 12-02-2006.
