Els cristians pateixen en molts països de l’Orient Mitjà (...), la situació dels coptes a Egipte ha entrat en el debat públic, igual que la minoria cristiana de l’Iraq; es parla de l’èxode d’almenys dos terços dels cristians que vivien a l’Iraq abans de la guerra. (...) En alguns llocs, la confessió cristiana que pateix més és la protestant ja que se’ls associa més a Occident, als Estat Units, i se’ls percep com a missioners amb la Bíblia a la mà. Però la persecució de cristians no ha de monopolitzar l’agenda de llibertat de religió i creences, que s’ha de mantenir com una qüestió universalista de drets humans. El marc de referència hauria de ser el dret universal a la llibertat religiosa. (...)
Els governs no solen parlar prou en defensa de les minories. Si es prenguessin seriosament la llibertat religiosa, haurien d’alçar la veu en nom dels que pateixen: bahaisistes a l’Iran, ahmadís al Pakistan i ara també a Indonèsia, coptes a Egipte, testimonis de Jehovà a Eritrea... i també la minoria musulmana a Europa. Però hi insisteixo: no hem de reemplaçar l’agenda de llibertat religiosa pel focus exclusiu en un sol grup, la qual cosa podria percebre’s com a clientelisme. I, en general, els governs haurien de fer-hi més. (...)
No crec que hàgim de classificar de més greu a menys els problemes; per a les persones que pateixen discriminació religiosa en un país o un altre, podria ser ofensiu suggerir que el seu problema és de menys importància. (...) Hi ha pretensió de superioritat d’una fe sobre una altra. (...)
Els titulars d’aquests drets són els éssers humans, no les religions. No es tracta de protegir la reputació ni l’honor d’una religió, sinó la llibertat dels éssers humans en aquesta matèria. Incloure el tracte no discriminatori de minories, la llibertat per convertir-se d’una fe a una altra, la de manifestar les pròpies creences en públic, de fer de missioner, d’unir-se a comunitats o abandonar-les, de no ser obligat a professar un credo... És complex definir què està protegit, ja que el punt de partida és la comprensió que tenen les persones de l’experiència religiosa. (...)
Les religions no són ni existeixen per se, sinó que les practiquen éssers humans, que poden canviar, adaptar-se, aprendre. La llibertat de religió és un dret humà, i com a tal està interconnectat amb altres drets humans, així que no pot invocar-se la llibertat de religió contra la igualtat de gènere. El repte és combinar l’exercici dels drets.
María-Paz López, entrevista a Heiner Bielefeldt, “La persecució de cristians no ha de monopolitzar l’agenda religiosa”, La Vanguardia 27-06-2011.
