Quan un sistema és incapaç de resoldre els seus problemes vitals per si mateix es degrada, es desintegra, a no ser que estigui en condicions d'originar un metasistema capaç de fer-ho i, llavors, es metamorfosa.
(...) ¿Com canviar de via per anar vers una metamorfosi? Malgrat que sembli possible corregir certs mals, és impossible frenar l'onada tecno-científica-econòmico-civilitzadora la qual condueix el planeta vers el desastre. Malgrat tot, la història humana sovint ha canviat de via. Sempre tot comença amb una innovació, un nou missatge rupturista, marginal, modest, sovint invisible per als seus contemporanis. Així van començar les grans religions (...), el capitalismes (...) la ciència moderna (...) el socialisme (...).
(...) Avui, cal tornar a pensar-ho tot. Cal començar de nou.
De fet, ja tot ha recomençat, sense que ens haguem adonat. Estem en els començaments, modestos, invisibles, marginals, dispersos. Ja hi ha en tots els continents una efervescència creativa, una multitud d'iniciatives locals en el sentit de la regeneració econòmica, social, política, cognitiva, educativa, ètnica, o de la reforma de vida.
Aquestes iniciatives no es coneixen unes a altres; cap Administració les enumera, cap partit es dóna per assabentat. Però són el vent del futur. (...)
L'orientació creixement-decreixement significa que cal potenciar els serveis, les energies verdes, els transports públics, l'economia plural –i per tant l'economia social i solidaria-, les disposicions per a la humanització de les megalòpolis, les agricultures i ramaderies biològiques, i reduir els excessos consumistes, els aliments industrialitzats, la producció d'objectes d'un sol ús i no reparables, el tràfic d’automòbils i de camions en benefici del ferrocarril. (...)
No n'hi ha prou amb enunciar, cal anunciar. No n'hi ha prou amb recordar l'urgència, cal començar a definir s vies que condueixin a la Via. ¿Hi ha raons per a l'esperança? En podem formular cinc:
1. El sorgiment de l'improbable. (...)
2. Les virtuts generadores-creadores inherents a la humanitat. (...)
3. Les virtuts de la crisi. (...)
4. Les virtuts del perill. (...)
5. L'aspiració multimil·lenària de la humanitat vers l’harmonia (...).
Les velles generacions estan desenganyades de tantes falses esperances. A les joves les entristeix que no hi hagi una causa comú. (...) Avui, la causa és inequívoca, sublim: es tracta de salvar la humanitat.
La veritable esperança sap que no és certesa. És una esperança no en el millor dels mons, sinó en un món millor.
Edgar Morin, Elogio de la metamorfosis, El País 17-1-2010.
