Hi ha una educació, el que jo anomeno l’ús públic de la història, que es transmet a les aules, però també per moltes altres vies, des del festivals commemoratius, els discursos dels polítics, els muntatges de celebracions i pel·lícules, els quals generen unes concepcions en la gent i s’acaben instal·lant com prejudicis. I és dificilíssim que la gent admeti la discussió sobre això. Hi ha qui quan parla d’això no ho fa amb el cervell, sinó amb altres vísceres. Sense cap disposició per argumentar.
Francesc Arroyo, entrevista amb Josep Fontana, “La jerarquía de la Iglesia se halla instalada en la extrema derecha”, El País 28-010-2007.
Cultura i emocions específiques
(...) la psicologia cultural estudia en què les cultures afavoreixen l’aparició de determinats perfils emocionals. Hi ha cultures pacífiques i cultures bel·licoses. Hi ha cultures la motivació principal de les quals és el triomf, mentre que per a altres és la vinculació social. (...) És evident la influència que té l’educació sobre aquests estils afectius. Des d’aquest punt de vista es pot elaborar un catàleg de ‘sentiments catalans’ (...).
(...) l el que m’interessa és descobrir aquells termes catalans que tenen una traducció difícil, que és necessari descriure acuradament.
Resum en forma de taula dels termes que exposa l’article:
Terme | Significat |
Rauxa | Ímpetu, energia bàsica, fúria, coratge, expansió de l’energia. |
Capteniment | Obrar amb el cap. |
Deler | Passió, desig intens. |
Basarda | Por de les coses misterioses. |
Feredat | Tipus d’horror. |
Esglai | Por propera a l’ensurt. |
Fellonia | Família de la ira. |
Marriment | Tipus de tristesa. |
Enyorança | Trobar a faltar. |
Seny | -- |
Recança | -- |
Desfici | -- |
Neguitòs | -- |
Llepafils | -- |
Ensopit | -- |
José Antonio Marina, Sentiments catalans, ES 5-11-2011.