Francesco Rutelli, ex alcalde de Roma (...) recrimina a l’esquerra , i inclús a sectors del centredreta, que s'han equivocat ja que el "multiculturalisme" és un carreró sense sortida. El polític italià sosté que el respecte vers altres religions no significa que s’hagi d’equiparar els seus valors i acceptar-los ne peu d’igualtat amb els de les societats laiques i democràtiques. Argumenta, per exemple, que la cultura avui dominant a d’islam atorga drets inferiors a les dones i als no creients.
Segons Rutelli (...), és un error donar la nacionalitat italiana com instrument d’integració. "Al contrari, la nacionalització és el punt d’arribada de la integració".
Rutelli considera que l'ideal multicultural ha provat ser erroni, com ho demostren l’experiència fallida d'Holanda o l’oberta autocrítica que se’n fa al Regne Unit i a Alemanya, països que porten decennis amb nodrides comunitats d’immigrants musulmans.
Corresponsal, Rutelli alerta del "callejón sin salida" al que lleva el multiculturalismo, La Vanguardia 6-1-2010.
"El multiculturalisme impulsat per l'Estat ha fallat". Amb aquesta frase el primer ministre, David Cameron, ha posat el dit a la nafra en identificar un dels problemes més greus i controvertits als quals s'enfronta no només el Regne Unit sinó la majoria de les democràcies liberals. La qüestió és: com fer compatible el respecte a la diferència ètnica i religiosa amb el desenvolupament d'una identitat nacional comuna que permeti un mínim de cohesió social entre la ciutadania.
El multiculturalisme és una política de govern que promou la tolerància de la diversitat, la igual dignitat i els mateixos drets per a totes les persones que pertanyen als diferents grups inclosos en un mateix Estat. Hi ha dos tipus de multiculturalisme, la versió de Canadà i EUA que permet i respecta la diferència però no la finança, i la versió britànica que inclou el suport econòmic.
El problema al qual s'enfronta la societat britànica i que reflecteix el recent discurs de David Cameron emergeix en descobrir que el fonamentalisme islàmic, encara que minoritari, s'ha implantat al Regne Unit. Normalment aquest fonamentalisme s'expressa a través d'estils de vida que tendeixen a tancar la comunitat i, en alguns casos, a convertir-la en una mena de gueto amb lleis pròpies. (...)
Entre els signes externs de la radicalització sol destacar l'ús del vel integral o burca en les dones i la demanda de la introducció oficial de la xaria. Actualment , al Regne Unit, funcionen més de 85 tribunals d'arbitratge Musulmans les decisions han de ser obeïdes per llei, sempre que ambdues parts acceptin la capacitat d'aquest tribunal abans d'iniciar el procediment. (...)
(...) A la Gran Bretanya , molts [musulmans] se senten discriminats, estan indignats per algunes accions del Govern empreses a l'exterior (l'Iraq, Afganistan i Orient Mitjà), i desanimats davant les seves pròpies expectatives de mobilitat social i econòmica. El mateix pot dir-se d'algunes minories ètniques a França, Dinamarca o Països Baixos. Una reacció porta a una altra.
La necessitat de reforçar i redefinir la identitat britànica per fer-la inclusiva va ser un objectiu compartit pels governs de Blair i Brown. David Cameron continua amb el mateix propòsit, però, a diferència dels seus predecessors, es mostra molt més crític cap a una actitud excessivament tolerant que, en part, ha contribuït a la situació actual.
El Regne Unit, com altres nacions occidentals, se sent amenaçat en el seu propi interior. Dubte sobre com de tolerant haurien de ser i què haurien de tolerar. Durant anys ha defensat el multiculturalisme i, en el seu nom, ha promogut i finançat "cegament" la diversitat cultural, sense reparar en si alguns dels valors i els principis que promou compleixen o no amb els drets humans i els valors occidentals de la llibertat , la igualtat entre els gèneres, la igualtat davant la llei i la tolerància. Sens dubte, això ha estat un greu error i David Cameron està disposat a canviar radicalment aquesta postura. Però dir que el multiculturalisme ha fallat ignora les polítiques i actituds que, gràcies a ell, han permès la integració de milers de persones pertanyents a una àmplia gamma de grups ètnics que conviuen al Regne Unit. Entre ells els irlandesos -que inicialment van ser subjectes a un perniciós racisme-, els hindús, els originaris de Bangla Desh, Pakistan, TrinidadyTobago, Xipre, Polonia o Nova Zelanda. (...) A més el multiculturalisme els ha permès mantenir una identitat nacional lligada al país d'origen que, en la majoria dels casos, coexisteix amb l'orgull de ser "britànics".
Montserrat Guibernau, Multiculturalismo en el Reino Unido, La Vanguardia 20-02-2011.
