En els darrers vint anys, s'han produït importants canvis en la regulació dels drets i de l’acomodació institucional de diferents grups ètnics i religiosos en les democràcies lliberals. Això ha comportat canvis tan en la teoria democràtica com en la pràctica institucional. (...)
En termes generals, podem constatar [en el cas de les poblacions immigrades] l'existència de dues posicions en relació entre multiculturalisme i democràcia lliberal. (...)
1) Certs polítics i analistes contraposen el multiculturalisme als drets humans. Es defensa que els drets són només 'individuals' (...). Es tracta d'una posició que reivindica 'l'universalisme' de les conquestes legals associades a les revolucions anglesa, americana i francesa (...). La democràcia s’associa a conceptes legitimitzadors, com la igualtat de ciutadania i la sobirania popular, generalment entesos en termes uniformes i homogenis.
2) Els defensors del multiculturalisme liberal, al contrari, ho entenen com una ampliació dels drets humans i de les conquestes de les revolucions lliberals clàssiques. La idea subjacent és que el llenguatge dels drets individuals (...) amaga una sèrie de biaixos favorables als particularismes ètnics, religiosos, etcètera, de les majories actuals. En nom de la igualtat de ciutadania es tracta de manera desigual, o sigui pitjor, a les minories culturals de les democràcies. El respecte a les identitats culturals forma part de la dignitat individual. L’ampliació de drets vers els grups minoritaris -ètnics, religiosos, etcètera- s’entén que s’ha d’establir no en termes absoluts, sinó dintre dels límits de la tradició lliberal, com la resta dels drets.
(...) en termes generals, és la segona posició la que apunta en la direcció correcta. De fet, aquesta és la posició 'lliberal' defensada per l'ONU i altres organitzacions internacionals quan esgrimeixen que lo cultural s'ha de respectar però que alhora ningú ha d’invocar la diversitat cultural per trepitjar drets humans (...).
Els drets humans són alhora una font de progrés moral i una restricció de les pràctiques polítiques dels governs i dels ciutadans. El que el multiculturalisme lliberal afegeix al liberalisme tradicional és una vocació de respectar el valor de la igualtat més enllà de la retòrica esbiaixadament individualista i universalista del liberalisme primigeni. Estem, així, davant d'una quarta onada de drets, darrera de les associades als drets lliberals, democràtics i socials.
(...) I sembla clar que les democràcies han privilegiat històricament a uns grups concrets de la població sobre uns altres als quals se’ls exigia 'assimilar-se' a la majoria. Això exigeix a crits refinar les idees heretades –com el significat del valor de la 'igualtat'-, la interpretació clàssica de la qual s’ubica en societats molt més simples i homogènies que les actuals. (...) Quan es produeix un xoc entre diferents tipus de drets, les democràcies liberals ja proveeixen mecanismes per a la seva resolució (...). Els límits són els drets humans i en l'acceptació de la democràcia.
