La multiculturalitat és un concepte descriptiu que remet al caràcter culturalment heterogeni de les persones que conviuen en una societat (...) inclou qüestions com la religió (...) la llengua habitual (...)els seus valors, els seus costums i pràctiques en el vestir, en l’alimentació i, en general, el tipus d’imaginari col·lectiu amb el qual interpreten i valoren el món i la seva relació amb els altres (...) Per contra, el multiculturalisme és un concepte normatiu(...)
(...) Avui bona part de les democràcies afronta el repte de la seva multiculturalitat interna. I a vegades, ni les pràctiques institucionals ni les teories tradicionals sobre la democràcia semblen les més escaients per afrontar-ho. Aquestes teories (...) solen remetre implícitament a societats molt més simples que les actuals. Però (...) les demandes relacionades amb identitats culturals s’han fet ja un lloc en l’agenda política al qual cal donar resposta(...)
La llibertat cultural és aquí un valor essencial per a la qualitat democràtica(...) una llibertat que forma part dels drets humans, decisiva pel desenvolupament individual i l’autoestima de les persones(...) [la qual] no queda assegurada a partir de la mera aplicació dels drets cívics, participatius i socials recollits en les constitucions democràtiques(...) seria necessària una ‘quarta onada’ de drets de caràcter cultural, encara absent en les constitucions actuals(...) afortunadament, pretendre avui ‘l’assimilació’ cultural va pertanyent ja al passat de les democràcies(...)
A l’informe de les Nacions Unides dedicat a la llibertat cultural (Human development report 2004) es suggereixen cinc línies d’actuació: 1) multiculturalisme(...);2) polítiques que assegurin la llibertat religiosa (...);3) polítiques de pluralisme legal (...);4) polítiques lingüístiques (...); 5)polítiques socioeconòmiques(...)
No estar atents a aquestes qüestions incentiva l’aparició d’actituds xenòfobes i de refús als ‘diferents’ (...) és necessari un lideratge polític que mostri una voluntat clara, en les idees, en les decisions i en els pressupostos, que es tracta d’una qüestió prioritària.
