Un recent article del professor John Roemer (...) argumenta que la solució dels darrers problemes financers i econòmics passa per canviar el que ells anomena "l'ethos social".(...)
Roemer arriba a aquesta conclusió a partir d'una sèrie de resultats teòrics en economia (mereixedors del Nobel) els quals demostren que si be un bon nombre d'objectius socialment desitjables de creació i distribució de riquesa es poden aconseguir emprant "regles del joc" (és a dir, esquemes de regulació) adequades, el disseny d'aquestes regles és tan complicat que aquesta alternativa es fa inviable des del punt de vista pràctic.
La seva proposat per resoldre el problema consisteix en: desenvolupem un "nou ethos social" que "impulsi" el sistema econòmic a la consecució d'aquells darrers objectius de manera automàtica. Segons ell, les necessàries "regles del joc" (la regulació) en aquest cas són més senzilles i per tant més eficaces i eficients.
(...) Pensar en termes "d'ethos social" és més consistent amb una societat que vol ser lliure i aprendre. L'aprenantatge que implica milloraria la convivència en altres esferes, no només en l'estrictament econòmica. Però és impossible desenvolupar un nou ethos social "a cop de regulació". Això planteja preguntes clau sense una fàcil resposta: qui la dissenya?, qui l'aplica?, amb quina autoritat (moral i professional)?
En una societat lliure és molt més coherent fomentar l'aparició espontània d'un ethos social efectiu a partir d'uns pocs principis bàsics; amb solera ètica diguem. Per iniciar un procés així, no obstant, cal "cebar la bomba" social.
En diferents fronts. Primer en l'educació (...). Segon, en l'exemple (...). Tercer, en el compromís (...).
Rafael Andreu i J.M. Rosanas, ¿Cambiar el ethos social?, La Vanguardia 22-1-2010.
