Veus autoritzades en el camp del diàleg entre la fe i la cultura han insistit recentment en la necessitat de recuperar la metàfora dels dos llibres de la naturalesa (...) entre els dos llibre, el de la Revelació bíblica i el de la Naturalesa, no pot haver-hi contradicció, ja que ambdós tenen un mateix autor.
(...) Mirant el present amb realisme, es constata allò que va dir el papa Pau VI: que el divorci entre la fè i la cultura és un dels drames del nostre temps(...)
[els creients] no podem tancar-nos en un gueto. Això seria anar contra la tradició secular de l’Església (...) no podem renunciar a donar testimoni de l’esperança que hi ha en nosaltres.
Lluís Martínez Sistach, Diálogo entre fe y cultura, La Vanguardia 15-02-2009.
[el tema central de John Gray] són els diversos miratges de la modernitat i el progrés; el mode en que la superstició cristiana sobre la fi dels temps es va transmutar des de finals del s.XVIII en el somni reiterat d’una revolució que establis el paradís terrenal, culminant la història i abolint-la; la funesta arrogància humana de creure que el món va ser creat per al nostre servei i que podem controlar les conseqüències dels nostres actes i de les nostres invencions tecnològiques.
Les grans revolucions dels temps moderns, diu Gray, s’han fet en nom de la refutació del cristianisme, però en realitat s’han basat en la creença cristiana que la història és un relat intel·ligible que haurà de concloure en la salvació universal.
Antonio Muñoz Molina, Descrédito de la profecía, El Pais 2-05-2009
