La poesia sufí és una via mil·lenària d’autoconeixement i de comunió amb la consciència universal: si t’alliberes de l’egoisme del jo i de les seves misèries i baixeses, podràs formar part d’ella recorrent el ‘tariqa’, el camí(...) És una via tant d’autoconeixement com d’il·luminació i no només del compliment de preceptes morals(...) segueixes a un mestre que et du al penediment, l’abstinència, la renúncia, la pobresa, la paciència, la confiança en Déu i la satisfacció(...) La nostra comunitat a Fez agrupa a creients musulmans de tots els oficis que es reuneixen cada dia per avançar en el ‘tariqa’. La via de la il·luminació ja no depèn d’ells, sinó que és una vivència íntima i atorgada a cada creient per Déu: meditació, apropament a Déu, amor, esperança, aspiració, intimitat, serenitat, contemplació i certesa.
(...) La poesia, la dansa i la meditació formen part d’aquesta via.
Lluís Amiguet, entrevista a Faouzi Skali, “Combatimos su odio con nuestro amor”, La Vanguardia 1 i 2-01-2007.
