Des dels orígens del cristianisme l’Església ha tingut una especial sol·licitud per la cura especial dels militars (...) La història medieval recull la presència del sacerdot que assisteix a les tropes. La jurisdicció eclesiàstica específicament castrense existeix a Espanya des de la primera meitat del segle XVII (...) fins els nostres dies amb un únic parèntesi entre 1932 i 1940. El Govern de la República el va suprimir el 1932(...)
(...) Des d’Afganistan, el Pater (...) explica la seva tasca. “Considero fonamental resoldre els dubtes que els joves es plantegen des d’un esquema moral o ètic quan es veuen enfrontats a situacions d violència, per exemple, si es veuen enfrontats a la situació dramàtica d’haver de disparar per defensar la seva vida.
(...) El 1992 l’Estat va firmar tres acords de cooperació amb la Federació d’Entitats Evangèliques, la de Comunitats Israelitesla Comissió Islàmica els quals, entre altres coses, recollien el dret dels militars a rebre assistència religiosa de cada una d’aquestes confessions. Les tres religions que van signar aquells acords mantenen avui que mai s’han complert.
Natalia Junquera, A sus órdenes mi capellán, El País 26-10-2008.
