Després de la Segona Guerra Mundial
¿Perquè es mantenen encara avui les religions en la consciència dels éssers humans quan sembla que són obertament contradictòries amb totes les certeses del món actual? La resposta és tant complexa com complexa és la realitat social en la qual vivim. (...) en àmplies zones del planeta els governs i les classes dirigents continuen confiant en la religió com a mecanisme de control social, per la qual cosa afavoreixen i financen la seva difusió. La família també constitueix un planter fonamental de nous creients. El seu impacte sobre nens i joves és molt gran, sobretot si la religió familiar és també la dominant. Aquesta doble pressió és gairebé irresistible., una autèntica gàbia de ferro de la qual és difícil escapar. El millor exemple del dit és el món islàmic actual, en el qual s'ajunten tots els factors del problema (...). Durant molts segles el cristianisme europeu va beure de les mateixes conviccions i va aplicar fórmules idèntiques. La jerarquia catòlica tampoc defensa actualment idees molt diferents: les lleis de l'Estat s'han d'ajustar a l'ordre natural volgut per Déu, el qual preval pre sobre de la inconstant i fràgil voluntat humana. És a dir, els bisbes es reserven la darrera paraula sobre la legitimitat de l'ordenament jurídic democràtic, el qual no pot anar contra Déu, o sigui, contra els interessos de la jerarquia catòlica.
¿És o a estat necessària i útil la religió? Tambés és aquesta una pregunta de difícil resposta. (...) Per a [Richard Dawkins, autor de 'El espejismo de Dios'], la religió ha estat una gran malbaratadora de recursos materials i humans al llarg de la història. Aparentment , milions de persones han mort per la seva culpa (...).
(...) Les religions han estat -i són- ideologies, és a dir, creences i conceptes que expliquen el conjunt del món als que les sustenten. Com ja va demostrar Marx, les ideologies no són ni innocents ni neutrals. Les ideologies són freqüentment mecanismes de dominació de les classes dirigents. (...) La ideologia ajuda a la classe dominant a veure's a si mateixa com a detentora del poder i de la riquesa per mèrits propis i desenvolupa en la consciència de les classes subalternes la convicció que viuen en un món potser injust, però immutable, en el sentit que és millor obeir que resistir. En aquest sentit, les catedrals i els palaus com Versalles tenien un fort valor simbòlic, ja que expressaven amb gran majestat i riquesa el poder i la superioritat de la classe dirigent davant les classes dominades, al mateix temps que afalagava la vanitat de les primeres i feien la seva vida molt més confortable. El poder dels símbols pot ser més efectiu que el de les baionetes. Aquesta ha estat una funció clau –encara que no l'única- de la religió durant llargs períodes de la història de la humanitat: ser un eficaç instrument de dominació. (...)
¿I quina és la utilitat de la religió avui? En els països econòmicament desenvolupats i cultes, la física i la biologia l'han substituït de fa temps com interpretació del món. Les religions han reconegut la seva derrota –malgrat que hi ha excepcions com Estats Units, on els creacionistes continuen lliurant una guerra impossible a favor del Gènesi- i s'han refugiat en el seu paper de consoladores del dolor humà i orientadores morals. En aquesta darrera funció han dipositat les seves últimes esperances de supervivència i en aquest camp continuen considerant-se dipositàries d'una veritat última, intangible, la qual està pel damunt de les veritats transitòries, efímeres, il·lusòries de la societat humana.
Dios no es inocente, basat en el llibre de Joan Carles Marset i Gabriel García Voltà "Probablemente Dios no existe", El País 22-11-2009.
