(...) la mort comporta la necessitat de cercar formes d'existir després, de connectar-se amb el que va existir, de tenir alguna esperança d'algun tipus quan se't mor un ésser estimat; d'això se'n diu religió, ara també espiritualitat, i és el que jo anomeno la transcendència de l’ésser biològic.
Àlex Rodríguez, entrevista a Manuel Castells , "El poder está en las mentes", Magazine 17-1-2010.
(...) ser religiós ajuda [a ser feliç], encara que siguis ateu: inclús els no creients que viuen en comunitats creients són més feliços que els que viuen rodejats d’ateus.
Lluís Amiguet, entrevista a Bruno S. Frey, “Las parejas son más felices sin hijos que con ellos”, La Vanguardia 8-10-2009.
L'article que segueix suggereix
una sèrie de preguntes com: Hi ha diferència entre religió, disciplina
espiritual, teràpia psicològica o filosofia?
Hi ha una diferència clara entre el que és religió i el que no ho és? Quina és
la finalitat de les religions: guanyar-se un cel, facilitar la convivència o
mantenir un poder?
Rotund, el filòsof Slavoj Zizek afirma: “El budisme
occidental s’està convertint en la ideologia dominant del capitalisme global,
perquè la seva actitud meditativa constitueix la manera més eficient de
participar en la dinàmica capitalista, al mateix temps que conserva l’aparença
de salut mental. Et capacita per participar plenament en el ritme frenètic del joc
capitalista i, a la vegada, posa èmfasi en la pau del jo interior –on et pots
retirar quan vulguis–, et manté amb la idea que, en realitat, no entres en
aquest joc”.
[El
budisme] ¿Es convertirà en el principal
rol del budisme, del tot desculturalitzat i destradicionalitzat i orientat exclusivament
cap a l’individu, de la mateixa manera que ha passat amb el ioga?”
[...]
El terme 'dukkha' és central en el budisme i significa
patiment, també el generat per l’ansietat i la insatisfacció. Si el budisme es
proposa com una via per pal·liar aquest dukkha, apropiar-nos de la seva saviesa
mil·lenària i convertir-la en una eina al servei d’uns interessos privats
implica no haver entès una de les màximes del budisme: el benestar dels altres
no pot separar-se del benestar propi.
[...]“l’explotació del poder transformador de les
disciplines espirituals tradicionals reorienta els seus objectius fonamentals
per donar lloc a la productivitat, l’eficiència en la feina i l’acumulació de
beneficis com a nous objectius". [...]: “Prestar atenció sense jutjar pot
acabar racionalitzant i justificant un entorn gens fàcil. Acceptar i adaptar-se
a les coses tal com són de vegades és savi, però no sempre”
[...]. “Si despertar implica transcendir aquest món de
patiment, podem ignorar els seus problemes, ja que estem destinats a un lloc
millor. Si el camí budista és una teràpia psicològica, podem continuar centrant
l’atenció en les pròpies neurosis individuals. Però tots dos enfocaments pressuposen
i reforcen la falsa il·lusió –que és l’arrel de la nostra insatisfacció– que
cadascú està essencialment separat dels altres i, per tant, pot ser indiferent
al que els passi i al món en general”. [...] “Senzillament, no podem pensar que
la manera de solucionar els nostres problemes és canviar les institucions
mentre no fem res per treballar problemes més profunds com la cobdícia,
l’agressivitat destructora i l’engany”.
Aquesta tasca constructiva a tots nivells ens porta a
concloure [...] que el budisme modern està obrint noves perspectives i possibilitats
que ens desafien a transformar-nos a nosaltres i a les nostres societats perquè
arribin a ser més justes socialment i més sostenibles ecològicament. Això sí,
una tasca conjunta en què el budisme no té l’exclusiva ni l’única veritat, sinó
que es posa al servei –com la resta de les tradicions espirituals– d’un ésser
humà necessitat, més que mai, d’uns paràmetres que l’ajudin a disminuir el
greuge ecològic i social que ha generat.
Dídac P. Lagarriga, David
Loy: a la recerca d'un budisme actual, Ara 10-03-2016.
Veurem aquí quatre experiències:
[1] “El coneixement més complet de l’Alcorà ens va ajudar a abraçar la fe bahaí, a evolucionar vers una religió més completa(...) A través de l’estudi vaig comprendre que aquesta religió explicava millor que cap altra perquè existeix una pluralitat de creences”.
[2] “Mai vaig arribar a trobar sentit a l’existència en el catolicisme. Em resultava incomplet. L ’islam em va ajudar a convertir la religió en una forma de vida”.
Amb 43 anys, divorciada, i dues filles majors d’edat, el qüestionament diví d’aquells ex-monjos baptistes [compromesos amb un ideal, que li van dir “Déu no existeix” quan als 23 anys va viatjar a Anglaterra] va tornar a colpejar-la (...) Va començar a investigar en les arrels del judaisme. A través de l’estudi es va convertir (...)
[3] “La mort [del meu pare als 15 anys] em va suscitar preguntes. Vaig començar a estudiar les arrels de la fe jueva (...) després (...) un home em va parlar de la fe evangèlica i vaig decidir estudiar el Nou Testament. Vaig trobar-hi la fe. La pau”.
[4] (...) es va casar als 17 anys, va tenir una filla i va abandonar l’Eglésia catòlica per l’agnosticisme. Amb 32 anys algú li recomanà el ‘Llibre tibetà dels morts’ i les seves inquietuds espirituals van sortir novament a la superfície. “Vaig trobar postulats sense fissures. Ensenyaments sobre la mort els quals responien a la pregunta que tots ens fem: ¿Quin sentit té la vida?”.
Quino Petit, Cuestión de fe, EPS.
L’islam ho és tot per a mi; però l’islam en el qual jo crec, no el que s’imposa per l’opressió i la tirania. L ’islam és el que sempre m’ha acompanyat en qualsevol moment de la meva existència. Islam és un camí vers Déu, però no l’únic.
Georgina Higueras, entrevista a Shirín Ebadí, La Nobel sin miedo, EPS.
[que Déu no estigui de moda i, en canvi, l’espiritualitat sí] es deu al descrèdit de les religions. Es vinculen lògicament amb la història, i això les fa escandalosament ambigües i discutibles. Per desgràcia, molts entenen per espiritualitat una cosa nebulosa i indeterminada que a penes els compromet a res.
Gaspar Hernández, entrevista a Pablo d’Ors, “No m’interessa la felicitat”, el Periódico 18-10-2009.
Altres articles inclosos en aquest tema:
- Respostes sobre l'evolució de les religions*
- Llibertat religiosa
- Església, militars i Estat
- Hi ha més d’un camí
- Temps difícils
- Element de defensa de la llengua
- Drets religiosos mercantilitzats
- La religió guanya pes polític al Brasil
Totes les grans tradicions religioses del món fan recomanacions similars a allò tan meravellosament exposat pel primer ministre [de Butan]. (...) Cap problema actual –pobresa, energia neta i seguretat nacional- és més enllà dels nostres mitjans tècnics i intel·lectuals. Els nostres problemes rauen en una altra banda, en la nostra confusió sobre les fonts de la felicitat final.
Jeffrey Sachs, En busca de equilibrio, La Vanguardia 20-12-2010.
(...) hi ha una altra manera de resar. (...) El treball, si fas quelcom que faci sentir bé als altres.
Víctor-M, Amela, entrevista a Djiby Cissokho, “La kora nos habla a todos, nos conecta con lo ancestral”, La Vanguardia 4-01-2011.
