(...) Miret Magdalena va confessar un dia a La Vanguardia : “La hipòtesi de Déu és la més plausible. Hi ha una exigència moral i d’absolut que està en nosaltres. ¿Don prové, sent éssers tan limitats? ¡De Déu!”.
Oriol Domingo, Teólogo de frontera, La Vanguardia 13-10-2009.
D'un poder misteriós a la bondad
Què té a veure [la història de la cultura, la qual és en realitat la història del nostre procés d’humanització] amb Déu o amb la religió? (...) [és] la importància que la noció de Déu i les vinculacions religioses han tingut amb la configuració de la subjectivitat moderna. (...) la noció de Déu en el seu origen tenia a veure amb l’experiència d’un poder misteriós i tremend. Va tardar molt l’ésser humà en concebre a Déu com a realització plena de la bondat i justícia. En aquest moment, Déu es va convertir en un model inassolible, però present. Una línia de fugida de la nostra misèria. El poderós havia de ser just, com Déu, i no podia rabejar-se amb el feble. (...) la presència activa d’una idea –no dic d’una realitat- que llençava a l’ésser humà fora de la seva limitació, que el feia pensar, o imaginar, o intentar realitzar l’infinit, va tenir una definitiva eficàcia en la forma d’entendre’ns a nosaltres mateixos. Ens va alliberar de la temptació de resignar-nos al que som (...) i ens va impulsar a tenir somnis de grandesa (...) que ens han permès progressar.
Mircea Eliade (...) creia que sobre el coneixement de la història de les religions, de les variades experiències i creacions religioses, es podria fundar un nou humanisme.
José Antonio Marina, Dios, ES, La Vanguardia 9-05-2009.
El mateix Déu, però explicat d'una altra manera
El Déu que coneixíem llavors és el mateix Déu que coneixem avui però explicat d’una altra manera. En el seu rostre antic, Déu ens ajudava a trobar menjar en la selva.
Ima Sanchís, entrevista a Mario Kapilolo, “Yo he vivido dos vidas (...)”, La Vanguardia 22-05-2009.
Concepte Jòquer
--> Concepte Jòquer
Déu és un concepte modelat, que serveix tant per a una cosa com per a una altra. El trist és que serveixi per imposar ortodòxies, el manteniment de les quals no té res a veure amb la felicitat de la gent, sinó amb la seva manca de llibertat.
Pilar Rahola, La familia unida jamás..., La Vanguardia 29-12-2009.
