Hi ha dues actituds per tractar el tema multicultural: 1) enfocar-ho com qüestió pràctica, amb l’objectiu d’evitar conflictes (...), o 2) entendre-ho com una qüestió de ‘justícia’ que requereix solucions correctes (...)
(...) Mentre la composició ètnica i religiosa de les societats va ser molt homogènia solia donar-se per suposat que si arribaven immigrants, aquests havien ‘d’integrar-se’, en el sentit ‘d’assimilar-se’ en el patrons culturals de la societat receptora. A l’augmentar la magnitud dels grups immigrants (...) ‘la integració’ va semblar entendre’s només en relació a l’esfera pública, mantenint-se a l’esfera privada una multiplicitat de costums en tant no suposessin una distorsió dels valors i institucions democràtiques.
(...) Europa s’enfronta avui a (...) una repolitització del privat. La reivindicació és estar present a l’esfera pública (...) començant pels estils de vestir, alimentació, programes escolars o festes oficials. Però volent anar més enllà. Ja no es tractaria ‘d’integrar’ a la immigració, sinó a procedir a la seva ‘acomodació política’ a partir de els seves especificitats culturals(...) Les possibilitats i conseqüències de passar de la [integració] a la [acomodació] són encara poc clares. Especialment quan en els darrers anys hi ha percepcions negatives de la multiculturalitat(...) també hi ha l’apogeu de partits que associen immigració amb ‘amenaces a lo propi’. Avui ‘integració’ (...) és un terme que ha esdevingut polisèmic: hi ha moltes formes de definir-lo, de relacionar-lo amb valors morals i polítics diferents, i d’entendre si només afecta als qui arriben.
F. Requejo, R. Zapata, ¿Se toma la multiculturalidad en serio?, La Vanguardia 15-01-2006.
(...) Ser diferents no significa no poder parlar i trobar alguns valors que tots compartim. L’horitzó ètic és més important que el polític. I no pots tenir diàleg intercultural si no tens diàleg intracultural, un sentit de diversitat dintre de la teva pròpia societat.
J. Barranco, entrevista a Ramin Jahanbegloo, “El horizonte ético importa más que el político”, La Vanguardia 7-02-2009
