S’ha parlar i escrit molt sobre les nocives conseqüències del retrocés de l’ètica del treball i de l’esforç com un valor social(...)
Encara que no ho vulguem admetre, estem creant una cultura en la qual es prima l’obtenció de satisfacció, immediata a poder ser, independentment dels mèrits que s’hagin fet per aconseguir-la: una societat que encimbella a personatges que fan gala de no donar cop; una societat que no deixa de cercar dreceres a la indolència. I , en aquest context, pot estranyar-nos que el jovent prefereixi cercar carreres que suposin menys esforç?
(...) Però això està canviant; es constata que la gent jove valora, cada cop més, activitats que suposen un repte intel·lectual i personal. Per tant, és peremptori fer que les carreres treballin la basa de la curiositat i del creixement cognitiu més que la de la mera transmissió de continguts.
