(...) hi ha dies que aixecar-se al matí pot ser tot un veritable suplici (...). S'ha trencat la motivació necessària per continuar endavant, en la major part dels casos per la separació d'alguna cosa molt estimada: un familiar, la pròpia salut o les expectatives sobre el treball.
Així, estar 'cremat' en el treball pot ser més perjudicial per a la persona que la pròpia pèrdua d'ocupació, ja que suposa la desaparició d’il·lusions forjades, en ocasions des de la infància: i al contrari que amb la separació del treball, la situació se sol perllongar, impedint negociar entre el que es deixa enrere i les accions per superar la frustració del dia a dia. Encara més, el temps que dura cada jornada i el temps que es recorda fora d'ella poden conformar una obsessió, amb pensaments recurrents sobre la violència que no es pot evitar, el reconeixement injustificadament negat (...), o la impotència per resoldre situacions impossibles, com en l'assetjament moral, la inadaptació o quan és excessiu l'esforç físic o mental.
(...) La industrialització de tots els sectors econòmics (...) ha desqualificat les ocupacions (...) i ha fet que la ma d'obra sigui eventual i substituïble.
El propi Adam Smith, filòsof i economista escocès, pare de l'economia clàssica, ja reconeixia (...) l'any 1776, que la monotonia industrial amenaçaria a l'ésser humà, perquè "en el curs de la divisió del treball la funció de la major part d'aquells que viuen d'aquest acaba reduïda a unes poques operacions molt senzilles". (...) Si la divisió del treball i el creixement dels mercats serien l'origen del progrés material per aquest pensador, passaria el contrari en el concernent al progrés moral. (...) la conseqüència de les noves formes d'organització és (...) [que] les persones en aquest entorn són incapaces d'aconseguir una identitat moral: autoconfiança, integritat, compromís... (...).
Trobar-se com 'exiliat' en el propi lloc és una sensació força comú i pot explicar el concepte de 'desqualificació', com també el de 'ruptura del contracte psicològic'. Les expectatives, creences, percepcions i la vocació d’empleats i directius davant de les seves organitzacions es basen en la permanència i la bona fe; però quan es percep que aquest contracte implícit s¡ha vulnerat, es produeix una gran frustració davant la injustícia organitzacional (...). Es genera llavors una pèrdua d’il·lusions i motivació que comporta diferents conseqüències negatives per a les persones i les companyies. (...).
(...) les causes que solen intervenir per a que les persones pateixin en les seves ocupacions tenen a veure amb el desajust de les funcions realitzades respecte al pactat o les expectatives del treballador, la sobrecàrrega, la manca de reconeixement de l'activitat realitzada (...), el mal clima entre direcció o amb els companys, la monotonia o absència de varietat en les ocupacions, l'automatització i burocratització amb la coneguda pèrdua d'un contacte humà o al menys amistós i, per descomptat, l'assetjament o la pressió per a que un mateix decideixi deixar-ho. (...) el 'burnout' o 'síndrome del cremat' (...) s’identificarà per tres símptomes clarament diferenciables: a) el cansament o esgotament emocional; b) la despersonalització o actitud cínica vers els altres, i c) la manca de realització personal, mitjançant sentiments d’incompetència o fracàs laboral.
(...) Aquest és una síndrome força present en les ocupacions de cura de persones (...) o en l'ensenyament. (...).
(...) la presència continuada d'amenaça en el treball en aquells que pateixen 'mobbing' consisteix en accions de comunicació negativa, boicot i actituds vexants vers una persona de forma continuada, les quals poden minar seriosament l'equilibri, l'amor propi , la competència laboral i la salut. (...) Malgrat que les causes i formes del 'mobbing' són variables, l'enveja vers la conducte autònoma de la víctima i l'exercici del terror per fer-li deposar la seva actitud, són característiques comuns en la majoria dels casos: per a que s’acomiadi sense indemnització, accepti certs treballs o s’acovardeixi.
Ángeles Rubio, Otro mal día de trabajo, ES 30-01-2010.
