La gent creu que la ciència és quelcom fred i impersonal, i no és cert. Cada científic té un estil propi de fer ciència. En les preguntes que escull. Fer ciència és escollir us determinades preguntes amb les quals avançar. I rebutjar-ne d’altres.
No es tracta de descobrir un objecte, sinó les connexions; les xarxes que el relacionen. Fer ciència és desvetllar aquestes connexions. I en això art i ciència coincideixen: el científic i l’artista no descobreixen ni inventen, sinó que connecten. Aclareixen relacions insospitades. L’única diferència entre ells és que l’artista pot limitar-se a revelar i gaudir la revelació d’aquestes connexions; el científic, a més, ha de demostrar que existeixen.(...).
No pots crear sense comprendre què és comprendre. I comprendre la realitat no és entendre els objectes, sinó les seves connexions; per això la investigació mai és veure el centre d’un cercle tancat, sinó les connexions d’una xarxa sempre oberta. Els flashos que et permeten albirar-les no s’aconsegueixen concentrant-te en aquest cercle hipotètic, sinó deixant que flueixi la intuïció per la xarxa: no s’ha d’anar a cercar les idees, sinó deixar que et trobin ...
Lluís Amiguet, entrevista a Margaret Geller, “Si no te distraes, nunca te concentraràs”, La Vanguardia 7-07-2009.
