Les idees, les supersticions, les creences, poden ser discutides o posades en dubte: si la ciència és irrefutable, oposar-se a un sistema fonamentat en ella és sucumbir a l’error, i el dissident mereix el mateix tracte que en temps d’obscurantisme es reservava a l’heretge. Se’ns oblida ara, i ho recorda John Gray, que el nazisme es fonamentava en el que fins els anys trenta era considerada una ciència, l’eugenèsia, tan respectable, tan progressista, que s’hi declaraven partidaris els socialdemòcrates escandinaus i els anarquistes espanyols.
La ciència històrica i la ciència racial van legitimar les utopies criminals del segle XX. Una altra ciència igual de sòlida, segons estem veient en els darrers temps, l’economia, ha justificat als inicis del segle XXI la propagació d’una altra catàstrofe en el nom del Bé Universal. La ciència econòmica deia que el fracàs del comunisme provava que el paradís terrenal el duria el mercat lliure, assistit per la revolució tecnològica, per l’absència de regulacions, pel final de les fronteres, per la superioritat de les democràcies.
Antonio Muñoz Molina, Descrédito de la profecía, El Pais 2-05-2009.
Ferran Requejo , Democracias imparables, La Vanguardia 30-12-2009.
Conservadorisme mental
El passat sempre importa.
La història de la ciència mostra que hi ha un conservadorisme mental el qual es resisteix a acceptar noves idees, inclús les ja contrastades, si topen amb l’aprés prèviament. Al final, els canvis conceptuals són acceptats, però no de sobte, sinó a través d’etapes consecutives, les quals es poden resumir en les quatres següents:
1) s’afirma que les noves idees (...) són incorrectes, degut a que els mètodes emprats són qüestionables; 2) es defensa que els resultats són correctes, però que resulten irrellevants per a les teories establertes; 3) els resultats s’entenen com a correctes i rellevants, però s’afirma que que es tracta de coses ja sabudes de feia temps; i 4) els resultats, a més de correctes i rellevants, s’entenen que marquen un abans i un després en la recerca científica del camp que es tracte. El camí des de la primera etapa fins a la quarta pot durar dècades.
(...) [això és deu] al caràcter parcial de les veritats científiques i la pluralitat de valors.
