"No tenim aigua, no tenim terra, no tenim petroli. Hem apostat per ciència i tecnologia" (...),el president israelià creu que la crisi ha validat el model econòmic del seu país. "Tenim un sistema financer sanejat i ben regulat. nostre creixement està en els laboratoris, no en la Borsa. (...)
En els tres anys que dura la Gran Recessió , Israel ha aconseguit capejar les dificultats. (...) "Si la fase de creixement continua, és probable que aconseguim la plena ocupació. La clau és la flexibilitat del nostre mercat laboral", assenyala (...) el governador del Banc d'Israel. (...)
Amb només set milions d'habitants (...), Israel ha apostat per l'educació, pel capital humà, com a factor diferencial. La despesa en R+D arriba al 4,1% del PIB, un dels més alts del món. La formació dels israelians és una de les raons per les quals 230 empreses estrangeres hagin decidit desenvolupar centres de recerca en aquest país, donant feina a més de 35.000 persones.
Una de les claus d'aquest model econòmic és l'estreta vinculació entre l'àmbit universitari i l'empresarial a través de societats que fan d'enllaç entre tots dos mons i que busquen finançament per desenvolupar projectes acadèmics que tinguin opcions de convertir-se en futurs negocis(...). "Som molt conscients del valor comercial de la universitat científica. La nostra missió és convèncer els inversors del potencial econòmic de la Universitat i, al mateix temps, no prostituir l'esperit universitari", assenyala (...) el portaveu de Yissum.
Una altra de les eines d'Israel per fomentar la innovació i donar suport als emprenedors és a través de les incubadores empresarials. (...)
L'aposta per un model econòmic basat en la tecnologia i la innovació exigeix mantenir un nivell elevat i constant en la formació dels seus ciutadans. "En el llarg termini, un dels problemes més greus a què ens enfrontem és la caiguda de la qualitat en el sistema formatiu. No és una qüestió fútil per a un país que depèn tant del capital humà", reconeix Fischer. El repte educatiu del país rau en la complexa estructura de la població (àrabs, jueus laics, jueus religiosos ...). El 10% dels ciutadans són ultraortodoxos, que només estudien les sagrades escriptures, tenen un baix nivell de consum, reben ajuts públics i no fan el servei militar. "Hem sobreviscut 60 anys sense que ajudin a garantir la nostra seguretat, però no aguantarem altres 60 i no són productius econòmicament", denuncien fonts governamentals.
David Fernández, Condenados a innovar, El País 28-11-2010.
