[Hi ha] un enigma educatiu que voldria resoldre. La meva generació –i molt més la generació dels meus pares i avis- varem ser educats de manera totalment equivocada, segons els criteris vigents. Varem ser víctimes d’una societat patriarcal, masclista, submisa i reprimida. És possible que fóssim així, però també varem ser la generació del canvi a Espanya. Varem tenir un esperit crític molt més desenvolupat que les noves generacions, i un compromís ètic molt fort. Aquest és el misteri que em preocupa. Perquè, en general, varem estar ben educats si ens van educar tan malament? Sospito que per dessota d’uns programes educatius detestables, d’un adoctrinament ferotge –i inútil-, estàvem rebent un ‘currículum ocult’ profund i benèfic, el qual m’agradaria descobrir, ja que tal vegada ens faci falta ara. Crec que té a veure amb el concepte de ‘responsabilitat’ o de ‘deure’, però que no va ser un sentiment de submissió, sinó d’envol i ruptura. Sabíem que un dels nostres deures podia ser el d’oposar-nos. Em sembla un assumpte de gran transcendència, el qual explicaria en part el fracàs de l’educació actual, i m’agradaria conèixer la seva opinió.
José Antonio Marina, Semana Santa, ES 11-04-2009
