(...) el 1965, Singapur tenia una renda per càpita similar a la d'Índia o Xina, i avui ja està entre els quatre països més rics del planeta, però, sobretot, entre els que millor repartida tenen aquesta riquesa.
[¿Com ho han aconseguit?] La seva religió és l'educació. No tenen petroli ni minerals, ni tan sols aigua suficient... Fins i tot la sorra per construir l'han d'importar de la veïna Indonèsia ! Però potrten 40 anys invertint en capital intel·lectual i humà, en educació.
[Gaudeix d'un sector financer eficaç] I molt globalitzat –més de la meitat de la població no és nadiua-, per això van patir l'impacte de la recessió abans que ningú, però ¿sap com ho han superat? (...) Van dir als empleats que perdien el seu treball a les fàbriques que s'oblidessin de tornar-hi; que aquests llocs de treball migrarien sense remei a Xina, Índia i Indonèssia (...) Els van explicar que s'haurien de reeducar per recolocar-se en tres sectors estratègics: salut, serveis financers, i recerca i innovació tecnològica i científica.
(...) A tots els van pagar cursos a les universitats del país i, sobretot, van abonar el 90% del seu sou als seus empleadors –molts eren bancs i hospitals- per a que al seu torn el paguessin a aquest recol·locats.
[Els compensaven per ensenyar] Aquest és el concepte: enlloc de pagar a l'aturat para al que dóna ocupació. I així aquest ensenyarà a l'aturat a realitzar una altra activitat més productiva que l'anterior.
(...) Però si dones el subsidi a un aturat no el destinarà a formar-se, perquè és humà i tindrà por de no trobar un altre treball, així que l'estalviarà i no es formarà.
(...) Des de la independència, Singapur ha estat un exemple de com l’administració pública pot ser tan eficient com la millor de les empres privades. (...) A Singapur, la resposta a qualsevol dubte, pregunta o petició a l'administarció pública arriba el mateix dia que tramets l'e-mail.
[I per què creu que són tan eficients?] Perquè no deixen mai d'estudiar: estan tota la vida reciclant-se: idiomes, management, nous cursos i cursets. Allí tots som conscients que la nostra única esperança de prosperitat és ser més eficients que els altres, i això només s'aconsegueix estudiant, preparant-se, posant-nos al dia.
[Sí, els xinesos, però...¿i la democràcia?] Posi's a la pell d'un camperol xinès que lluita per tenir menjar, aigua, un sostre, una mínima sanitat... I ho aconsegueix gràcies a una educació bàsica universal. ¿De veritat li preocupa tant la definició d'exquisita democràcia parlamentària que fan aquí els intel·lectuals occidentals?
Lluís Amiguet, entrevista a Raj Srivastava, "En vez de dar subsidio al parado, déselo al empleador", La Vanguardia 19-08-2010.
