No estic en contra dels exàmens, però sí de convertir-los en el centre del sistema educatiu i a les notes en la seva única finalitat. (...) si no estàs preparat per equivocar-te, mai encertaràs, només copiaràs. No seràs original.
(...) L’educació hauria d’ajudar-nos a tots a trobar la nostra [intel·ligència] i no limitar-se a encarrilar-nos vers el mateix tipus de talent. (...)
El nostre sistema educatiu va ser concebut per satisfer les necessitats de la industrialització: talent només per ser ma d’obra disciplinada amb preparació tècnica jerarquitzada en diferents graus i funcionaris per servir l’Estat modern. (...)
¡Però la industrialització ja no existeix! Estem en un altre mode de producció amb altres requeriments, altres jerarquies. Ja no necessitem milions d’obrers i tècnics amb idèntiques aptituds, però el nostre sistema els continua formant. Així augmenta la desocupació.
(...) Hem estigmatitzat el risc i l’error i, en canvi, incentivem la passivitat, el conformisme i la repetició.
(...) Les classes són passives perquè els incentius per estar calladet i prendre apunts que repetirà són més grans que els d’arriscar-se a participar i potser ficar la pota. Així que, després de 20 anys d’educació en cinc nivells que consistien en formar-nos per unes fàbriques i oficines que ja no existeixen, ningú és innovador.
[¿Quines són les conseqüències?] Que la majoria de ciutadans malgasten la seva vida fent coses que realment no els interessa, però que creuen que han de fer per ser productius i acceptats. Només una petita minoria és feliç amb el seu treball, i solen ser els que van desafiar la imposició de mediocritat del sistema. (...)
Són els que es van negar a assumir el gran error anticreatiu: creure que només uns pocs superdotats tenen talent.
(...) ¡Tots som superdotats en alguna cosa! Es tracte de descobrir en què. Aquesta hauria de ser la principal funció de l'educació. Avui, en canvi, està enfocada a clonar estudiants. I hauria de fer el contrari: descobrir què és únic en cada un d’ells.
[¿La creativitat no ve dels gens?] És pur mètode. S’aprèn a ser creatiu com s’aprèn a llegir. Es pot aprendre creativitat inclús després que el sistema ens l’hagi fet desaparèixer.
Lluís Amiguet, entrevista a Sir Ken Robinson, "La creatividad se aprende igual que se aprende a leer", La Vanguardia 3-11-2010.
