En aquest article, degut a les seves característiques particulars i al tema tractat, hem inclòs opinions i propostes per la solució dels problemes o la millora de la formació, a més del perquè i del com s'ha arribat a la situació com solem fer en la majoria dels articles.
La desmotivació dels alumnes, la seva manca d'interès per aprendre, és continu objecte de debat i de retrets entre la comunitat educativa. (...) Hi ha versions per a tots els gustos. Però (...) sembla clar que la motivació sí és important per a l'èxit educatiu, i que el que succeeix a l'escola –i en cada aula concreta- any rere any té una influència directa i determinant en la capacitat o incapacitat dels alumnes per a la motivació i l'esforç.
(...) hi ha problemes d'adaptació, de continguts, de mètodes, d'estratègies i inclús de compromís per part dels professors i també de els famílies. "Molts alumnes (...) es desmotiven per manca d’estímuls suficients a l'aula; en les programacions no sempre es tenen en compte els seus interessos, i el procés educatiu continua més centrat en l’ensenyament i el professorat que en l’aprenentatge i en l’alumnat" (...).
(...) "L'escola és una institució moderna, però al societat ja és postmoderna; l'escola era una institució amb un paper transcendental que duia el coneixement a gents i llocs que no hi tenien accés, i ara la seva rellevància és menor, perquè els nens i les nenes arriben a l'escola sabent ja moltes coses, i viure en la societat del coneixement implica que hi ha moltes més institucions educatives, des d'Atapuerca fins el CosmoCaixa, passant per l'ordinador o la televisió". (...) tots aquests canvis, afegits al de l'escolarització obligatòria fins als 16 anys, han estat reptes que l'escola i molts docents no han sabut assumir. (...)
(...) la manca de motivació no és responsabilitat exclusiva del professor o de la institució escolar (inclou entre els culpables a la televisió i internet, que han creat el "puer videns" o video-nen, acostumat a veure però no a llegir ni a pensar, i que ofereixen models de triomf sense esforç ni preparació), però (...) hi ha tot un sector docent instal·lat en el malestar (...)
(...) "L'escola s'ha de reinventar, pensar per q què serveix, i una de les respostes ha de ser per a que l'alumne l'agradi aprendre; s'ha passat d'una escola en la qual el professor era un savi i el que deia anava a missa, a una escola al servei de la societat, on tothom és expert en educació, i per això molts nens pensen que no val la pena anar a escola". El primer repte (...) és que l'escola sedueixi, interessi i provoqui curiositat. "Això, que és excepcional, hauria de ser l'habitual; els alumnes haurien d'anar a classe pensant 'a veure què descobrim avui'; i això s’aconsegueix implicant-los en el seu aprenentatge, perquè si no, són espectadors i jutges" (...).
(...) l'implicació s’aconsegueix connectant els ensenyaments amb la vida dels nens, acostant els continguts curriculars als seus interessos. "No és qüestió que la classe sigui un espai de cirs on e professor hagi de fer de tot (...) per captar l'atenció i motivar als seus alumnes, però això no implica que no s'hagi de revisar els temaris i mirar què necessiten saber a dia d'avui els alumnes, ja que l’accés a la informació ja el tenen, però sí necessiten pensament crític i desenvolupar les noves habilitats que requereix la societat del coneixement" (...).
"La major part del coneixement té data de caducitat i no sabem quin coneixements, més enllà de l'alfabetització fonamental, seran precisos per a quan els escolars d'avui siguin adults; l'escola continua pensant que els coneixements acadèmics tradicionals són el més important, però potser necessiten aspectes menys intel·lectuals, com relacions interpersonals, comunicació, introspecció, pensament crític, creativitat, innovació o imaginació", (...) la manca de motivació respon a que el que ensenya l'escola està molt allunyat de la realitat dels alumnes. (...)
[Alguns] matisen l'afirmació que l'escola no motiva –"el problema és que exigeix treball"-, admeten que el gran repte de l'ensenyament i dels docents és que l'alumne percebi que el que se li planteja a classe té a veure amb la seva vida, que l’interessa. "(...) i el gran repte és adequar la planificació i les activitats per donar resposta a aquestes inquietuds, i fer ús dels recursos de l'entorn més proper dels alumnes per connectar més amb la seva vida". (...)
(...) el paper del professor ha canviat, i més que transmetre coneixements, que són universals i accessibles, hauria d'ensenyar a discernir, a saber que fer amb tota aquesta informació que pul·lula per aquí" (...) es necessita millorar la formació del professorat, "dotar-lo de capacitat i d'eines paer a que el que faci a l'aula resulti motivador per a l’alumne".
(...) "La motivació hauria de tenir un caràcter més permanent, no dependre només d'un tema atractiu o d'un extraordinari professor; té més sentit plantejar-la com un desenvolupament de les capacitats en l'alumne", (...) la motivació pel treball escolar no és una disposició natural, sinó que s’aprèn i, per tant, s'ha d'ensenyar: "És una activitat que suposa un esforç intel·lectual, el qual no se li dóna bé a tothom, i que requereix tant ensenyar bons motius per treballar com suportar l'esforç i fer-lo eficaç". (...) "Els professors, al mateix temps que ensenyem una matèria, hauríem d'ensenyar estratègies per estudiar-la i aprendre-la"(...).
Mayte Rius, Escolares sin motivación, ES 20-02-2010.
