El dilema entre l’abandó escolar primerenc o haver-se de perpetuar en el sistema educatiu durant massa anys són dues alternatives que ofereix el sistema educatiu espanyol; tot per arribar a un mercat de treball que penalitza als llicenciats en comparació amb altres professionals. Aquest fet clar, percebut pels joves, topa amb la visió de les famílies, educades en èpoques anteriors en les quals l’esforç, els mèrits i l’antiguitat eren els principals factors per a la promoció laboral. Una lògica que té poc a veure amb la dels mercats de treball post industrials (...). Tan important com estar preparats, serà comptar amb l’enginy i les habilitats socials per moure’s en entorns complexos, en els quals el maneig de les relacions i la creativitat són fonamentals. (...) les escoles actuals no s’han adaptat a la nova situació, maten la creativitat i el desenvolupament de capacitats que no siguin les del propi estudi. Si a això s’afegeix que a l’era dels zapping, esforç, reflexió, memorització o paciència no són valors a l’alça, es podrien entendre les escandaloses dades sobre l’abandó dels estudis. La joventut es pot trobar, per tant, immersa en una situació en la qual sense una forta vocació intel·lectual i motivació per a l’estudi, no compensi fer un sacrifici perllongat per a ells i les seves famílies.
[La integració entre el sistema educatiu i laboral és] un problema que s’aguditza pel desajust entre titulacions existents i competències, enfront a les demandes reals de l’empresa, i que no fa viable el pas del sistema laboral a l’educatiu, i a l’inrevés, al llarg d’una carrera (...).
Despertar la gana de conèixer és un treball que comença des de la primera infància, i (...) dependrà dels valors i prioritats de cada família que els estudis siguin apreciats; en aquesta tasca és fonamental una autoritat de la qual el professorat i els progenitors ja no són els principals dipositaris, i sí els mitjans de comunicació i els iguals. Ambdós agents socialitzadors, els quals solen estar ancorats en estereotips molt simples sobre la joventut, no ajuden massa (...).
Els enemics de l’estudi són molts i cada cop més poderosos (...). Amb tot, el que es produeix en l’adolescència és un moment d’inflexió en el qual la joventut és segregada en la mesura del seu rendiment en els estudis que duen a la universitat, entre el que la societat considera joves d’èxit o bé fracassats escolars. És a dir, problematitzant a nois i noies que d’altra manera no ho estarien.
Ángeles Rubio, Mi hijo no estudia, ES 11-07-2009.
