Sophie Bessi, [professora a la Sorbona[ (...) planteja la qüestió (...) assenyalant que la recerca és una de les poquíssimes activitats humanes que reclamen el dret a estar al marge del control social. “Durant unes dècades, els científics han estat presentats com investigadors independents impulsats per la sola cerca del coneixement, perseguint aquest noble objectius en la soledat dels seus laboratoris, protegits dels prejudicis col·lectius i les pors dels mortals normals (...) Potser sigui el moment de recordar a la ciència que cap de les seves opcions o discursos són neutrals”. L’obstinació de la ciència per restar-se del control social “oblida dues –entre moltes altres- lliçons de la història: cap producció intel·lectual pot llegir-se fora del seu context i la ciència també pot equivocar-se quan el seu context la incita a fer-ho”(...)
Lewis Wolpert, professor de la universitat de Londres (...) “És fonamental la distinció entre ciència i tecnologia, entre el coneixement i la comprensió per una part, i l’aplicació d’aquest coneixement per fer quelcom, o utilitzar-lo d’una forma pràctica, per l’altra. És la tecnologia la que comporta qüestions ètiques (...) el coneixement està lliure de valors, no té valors ètics o morals”.
Els perills i les qüestions ètiques només surten quan la ciència és aplicada a la tecnologia., va dir Wolpert.
A.R., Gènova, ¿Responsabilidad social de la ciencia?, El País 31-03-2004.
